Virgínia

Be sure to check out this great cottage blog!

Per a altres significats vegeu «Virgínia (desambiguació)».

(i) 

Commonwealth of Virginia Localització Estat de la Unió Americana País/Regió històrica Estats Units Capital Richmond Ciutat més gran Virginia Beach Idioma oficial Anglès Superfície
 • Total
 • % d'aigua 35th
110,862 km²
7.4 Longituds
 • Amplada:
 • Alçada:  
320 km.
690 km. Altitud 290 m
(màx.:1,746 mín.:0) Població 
  • Total (2000)
  • Densitat 12th
7.196.750 hab.69.03 hab/km² Coordenades
 • Nord:
 • Oest:  
36°31'N to 39°37'N
75°13'W to 83°37'W Admissió en la Unió
Data d'admissió
Ordre  
25 de juny de 1788
10th Organització
Govern estatal
• Governador:
 
ISO 3166-2 US-VA Fus horari Abreviació postal VA Web

Virgínia és una de les quatre mancomunitats entre els 50 estats que conformen els Estats Units d'Amèrica. El nom sencer és Commonwealth of Virginia.

Virgínia és un dels 13 estats originals que es van rebel·lar contra el govern britànic a la Guerra d'Independència dels Estats Units i és generalment considerat un dels estats del sud.

Kentucky i Virgínia Occidental eren part de Virgínia a la fundació dels Estats Units. Kentucky era un comtat de Virgínia quan va ser admès com estat el 1792. Virgínia Occidental es va separar de Virgínia durant la Guerra Civil.

Un altre sobrenom de Virgínia és «la Mare de Presidents», perquè vuit presidents van néixer en aquest estat, més que en qualsevol altre. Cinc d'ells van ser triats per un segon mandat: George Washington, Thomas Jefferson, James Madison, James Monroe i Woodrow Wilson. Els altres tres eren William Henry Harrison, John Tyler i Zachary Taylor. Ambdós Harrison i Taylor van morir durant els seus mandats.

Taula de continguts

• 1 Origen etimològic
• 2 Població
• 3 Història
• 4 Referències

//

Els colons anglesos van batejar aquesta regió nord-americana en honor de la Reina Isabel I d'Anglaterra, "la soltera", el sobrenom de la qual era Virgínia, derivat de "Reina Verge" ja que mai es va casar.

Virginia del Nord té la població vietnamita més gran de la Costa est, amb aproximadament 48,745 residents vietnamites;[8] la onada principal d'immigració es va produir després de la Guerra de Vietnam.[9]

Dades demogràfiques de Virgínia Per Raça Blanca Negra AIAN* Asiàtica NHPI* 2000 (població total) 75,70% 20,54% 0,76% 4,32% 0,15% 2000 (només hispans) 4,17% 0,42% 0,09% 0,07% 0,02% 2005 (població total) 74,94% 20,65% 0,74% 5,20% 0,16% 2005 (només hispans) 5,44% 0,46% 0,10% 0,09% 0,03% Creixement 2000/05 (població total) 5,84% 7,49% 4,61% 28,64% 17,09% Creixement 2000/05 (només no hispans) 3,87% 7,27% 2,22% 28,47% 15,73% Creixement 2000/05 (només hispans) 39,60% 18,30% 22,10% 38,58% 24,16% *AIAN és amerindi o nadiu d'Alaska; NHPI és hawaià nadiu o illenc del Pacífic
Principals ancestres per comtat

El 1790 tant Virgínia com Maryland van cedir territori per a formar el Districte de Colúmbia. Per un acte del Congrés dels Estats Units datat el 9 de juliol de 1846, el Congrés va retrocedir l'àrea al sud del Riu Potomac a Virgínia, sent efectiu el 1847. Aquest territori avui dia forma el Comtat d'Arlington i una part de la Ciutat d'Alexandria.

Virgínia era un dels estats que va votar abandonar la unió i ajuntar-se amb els Estats Confederats d'Amèrica durant la Guerra Civil americana. Immediatament al votar abandonar la Unió, uns comtats occidentals es van separar com Kanawha, més tard anomenat, Virgínia Occidental. L'acte va ser confirmat per la Cort Suprema dels Estats Units el 1870.

Virgínia formalment es va reunir amb la Unió el 26 de gener de 1870, després del període de postguerra. Als Estats Units aquesta època es diu "Reconstrucció".

El 13 de gener de 1990, Douglas Wilder es va convertir en el primer afroamericà escollit i investit a l'oficina de Governador d'un estat nord-americà des de Reconstrucció.

v • d •  Organització administrativa dels Estats Units d'Amèrica Estats Alabama · Alaska · Arizona · Arkansas · Califòrnia · Carolina del Nord · Carolina del Sud · Colorado · Connecticut · Dakota del Nord · Dakota del Sud · Delaware · Florida · Geòrgia · Hawaii · Idaho · Illinois · Indiana · Iowa · Kansas · Kentucky · Louisiana · Maine · Massachusetts · Maryland · Michigan · Minnesota · Mississipí · Missouri · Montana · Nebraska · Nevada · Nou Mèxic · Nova Hampshire · Nova Jersey · Nova York · Ohio · Oklahoma · Oregon · Pennsilvània · Rhode Island · Tennessee · Texas · Utah · Vermont · Virgínia · Virgínia de l'Oest · Washington · Wisconsin · Wyoming Districte federal Districte de Colúmbia Àrees insulars Atol Palmyra · Atol Johnston · Guam · Illa Baker · Illa Howland · Illa Jarvis · Illes Mariannes Septentrionals · Atol Midway · Illa Navassa · Illes Verges Nord-americanes · Illes Wake · Puerto Rico · Samoa Nord-americana

↑ «». United States Census Bureau, 2000. [Consulta: 2007-12-05].

↑ Hall, Gwendolyn Midlo. Slavery and African Ethnicities in the Americas: Restoring the Links. Chapel Hill: University of North Carolina Press, 2005. 

↑ Chambers, Douglas B.. Murder At Montpelier: Igbo Africans In Virginia. University Press of Mississippi, 2005. ISBN 1578067065. 

↑ Frey, William H.. «» (PDF). The Living Cities Census Series, pàg. 1–3 [Consulta: 2008-09-10].

↑ «». , January 3, 2008. [Consulta: 2008-02-02].

↑ Keller, Christian B. «». Virginia Magazine of History and Biography 37-86. Virginia Historical Society, 2001. [Consulta: August 25, 2008].

↑ Davis, Marc. «». The Virginian-Pilot, February 27, 2008. [Consulta: 2008-09-10].

↑ «». United States Census Bureau, 2007. [Consulta: 2009-02-12].

↑ Wood, Joseph. «». Geographical Review, vol. 87, 1, pàg. 58–72 [Consulta: 2007-11-29].

↑ Schulte, Brigid (November 23, 2007). "", The Washington Post. Revisat el 25 juny 2008. 

Back to CottageBuddy Home Page

©2006 CottageBuddy